Durant vint-i-un anys, de 1934 a 1955, Benimaclet va tindre com a veí al pedagog, gramàtic, periodista, poeta, mestre i escriptor Carles Salvador. Ací va morir, ací està enterrat i ací queda encara gent que recorda com eren les seues classes al col·legi Cardenal Reig, o com va ser l’últim adeu al mestre que estimava el valencià.
Per intentar entendre la importància de Carles Salvador quedem amb un dels especialistes en la seua obra, el catedràtic Vicent Simbor, davant de la casa de Benimaclet on va viure i on va morir el 7 de juliol de 1955: el número 1 del carrer de l’Assumpció, junt a la plaça.
Carles Salvador va ser “un personatge extraordinari en molts sentits”, explica a Disfruta Benimaclet Simbor, qui destaca el seu vessant com a escriptor en primer lloc, seguit del paper que va jugar a nivel social i polític “com un activista del valencianisme dels més importants de la primera meitat del segle” passat.
L’arribada a Benimaclet
Carles Salvador va nàixer al barri del Carme de València en 1893, fill d’un fuster i una teixidora. Amb 18 anys va obtindre el títol de mestre i després de dos destinacions provisionals va guanyar la plaça en propietat a Benassal (Castelló) en 1916.
Allà passaria dihuit anys, en un món “monolingüe, amb un valencià molt ben conservat”, que li va permetre “entrar en contacte amb una llengua molt rica”. I on va “projectar totes les seues inquietuds pedagògiques”, ens explica este catedràtic emèrit de Filologia Catalana.
En 1934, durant la Segona República, va arribar amb la seua família a Benimaclet, per tal de donar classes a l’escola que hi havia en les instalacions de la cooperativa del carrer Manuel Castellanos. Simbor pensa que segurament seria la plaça de mestre més pròxima a València, doncs no li consta que Carles Salvador tinguera relació prèvia amb el barri.
Viure a Benimaclet va tindre “un avantatge fonamental”: el de poder introduir-se en la ciutat de València en la “primera línia” del valencianisme i de tot el que es feia a nivell cultural i polític. Com el II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura que es va fer a València l’any 1937, on va ser “’l’ànima de la delegació valenciana”, indica.
Arrelat a Benimaclet
Simbor considera que Carles Salvador no es va traslladar a Benimaclet abans del 1934, tot i que per a d’ell era tan interessant estar al mig de tot el que s’estava coent a la ciutat de València, per un motiu: havia promès als sogres que no se n’aniria de Benassal i s’emportaria la filla fins que ells no moriren.
“Benimaclet era un poble en aquell moment encara diferent de la resta de València, monolingüe, i ell ací es va arrelar totalment”, ens conta este especialista en Carles Salvador, qui posa com exemple les seues col·laboracions amb les falles, per a les va escriure llibrets i el van fer faller d’honor.
Així, Carles Salvador es va convertir en “un habitant més” de Benimaclet, on encara queden alumnes seus que recorden amb estima a un mestre inquiet per la pedagogia i per ensenyar a l’alumnat en la llengua que parlaven a casa però que aleshores no s’ensenyava a l’escola.
Gramàtica valenciana escrita a Benimaclet
Quan arriba Carles Salvador a Benimaclet ja és un home amb una certa maduresa, que ha fet ja la part més gran de la seva producció literaria, i que desenvoluparà ací el seu vessant gramatical més important, especialmente a partir del final de la Guerra Civil.
De fet, a la casa que tenia llogada a Benimaclet este home compromés amb la lengua que va ser un dels impulsors de l’acord de les Normes de Castelló va escriure la ‘Gramàtica valenciana’ (1951), “una gramàtica fonamental, on han aprés a llegir i escriure en valencià generacions i generacions i generacions de posguerra”, destaca.
Carles Salvador s’havia integrat abans en l’entitat cultural Lo Rat Penat, on des de la sección de Llengua i literatura que presidia va a inaugurar els cursos de valencià. Al col.legi Cardenal Reig de Benimaclet, del que va ser nomenat director en 1953, també va impartir classes per a adults als anys 40.
Un mestre inquiet
Li preguntem a Simbor si Benimaclet era conscient de la importància d’este il·lustre veí, i ens diu: “Jo crec que Benimaclet en aquell moment veia en Carles Salvador un mestre inquiet, molt bon mestre, però no sé si la gent podia tenir consciència de realment tot el que hi havia darrere”.
“Sabien que era especial perquè per ací venia molta gent de València” a parlar amb ell, gent “aparentment important” amb traje i corbata que acudia a reunir-se amb qui igual parlava amb un ministre quan el Govern republicà va estar a València que intervenia al Congrés antifeixista.
Simbor, qui confesa a Disfruta Benimaclet que no havia vingut mai abans a la casa de Carles Salvador a Benimaclet i és per a d’ell un motiu d’alegria, perquè li havien parlat molt d’ella i de la seua biblioteca personal, veu lògic que el mestre siguera enterrat al barri on va viure els seus últims anys, donat el seu grau d’arrelament.
Al cementeri parroquial de Benimaclet es pot trobar la tomba de l’escriptor, amb un epitafi que diu: “La vida és curta i etern el record’.
Plataforma Carles Salvador
La petjada de Carles Salvador a Benimaclet es veu amb un carrer i un col·legi públic dedicats a d’ell. Tot i això, ara que es complixen 70 anys de la seua mort l’associació veïnal vol impulsar una plataforma per tal de celebrar esta efemèride com pertoca.
Este dilluns 3 de març es celebrarà a la seu de l’associació veïnal de Benimaclet la primera reunió per constituir la Plataforma Carles Salvador i començar a pensar com impulsar la memòria de qui va ser veí de Benimaclet durant dos dècades, oberta a qui vulga participar.
Simbor té una proposta: estaria bé crear uns premis literaris Carles Salvador de narrativa, una vessant en la que és menys conegut que en la poesía, encara que “va escriure obres molt interessants” en la seua època avantguardista, abans de la Guerra Civil.
Mentrestant, Benimaclet no oblida al mestre amable i il·lusionador, al que tot el poble va acomiadar quan va morir amb 62 anys.
Disfruta Benimaclet 